“Les auditories de la certificació Welfair™ es basen principalment en el concepte que el benestar dels animals està en els mateixos animals”

02.12.2021

Entrevista a Antoni Dalmau, investigador de l’IRTA i membre de la Xarxa d’Innovació Alimentària sobre el projecte Animal Welfair

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en col·laboració amb l’Institut Basc d’Investigació i Desenvolupament Agrari (NEIKER-Tecnalia) han desenvolupat la certificació Welfair™ de benestar animal per a les principals espècies ramaderes orientades a la producció d’aliments, com són el bestiar boví , porcí, oví, aus de carn i de posta, i conills. El nom del segell és un joc de paraules entre ‘welfare’ i ‘fair’, ‘benestar’ i ‘just’ en anglès, respectivament.

La certificació Welfair™, representada pel segell de Benestar Animal, és el primer certificat de Benestar Animal que se centra en l’observació i l’avaluació dels animals i del seu comportament, i que avala davant el consumidor que els animals vinculats al segell han viscut i han estat sacrificats sota condicions èticament responsables de benestar, d’acord amb els protocols establerts en els projectes europeus Welfare Quality i AWIN (Animal Welfare Indicators).

Parlem sobre aquest innovador certificat amb l’investigador de l’IRTA i membre de la XIA, Antoni Dalmau, per conèixer més detalls del projecte que ell mateix lidera.

En què consisteix aquesta certificació Welfair desenvolupada per l’IRTA?

La certificació Welfair® és una certificació de benestar animal que inclou diverses espècies, com ara el boví de llet i de carn, l’oví de llet i de carn, els pollastres, les gallines de posta, les guatlles de posta i carn, els conills, el porcí i el gall d’indi.

Quins són els seus protocols i quins els criteris que s’avaluen? 

El Welfair® fa servir protocols que es van desenvolupar en el seu moment en els projectes Europeus Welfare Quality i Awin. Aquests projectes, que comptàvem amb un pressupost global d’uns 22 milions d’euros, tenien com un dels principals objectius establir protocols estandarditzats de benestar animal. Van representar un salt molt important en la forma d’abordar el benestar animal a Europa i el Welfair® no és més que la fase última d’aquests projectes, la seva implementació en el mercat.

El Welfair® fa servir protocols que es van desenvolupar en el seu moment en els projectes Europeus Welfare Quality i Awin

Què els diferencia dels anteriors sistemes d’avaluació del benestar animal?

En una qüestió fonamental que ja va establir el Welfare Quality, en què el benestar animal s’avalua en els animals. Sovint a la pregunta què és el benestar animal, se sol respondre: és tractar bé als animals i tant la legislació com la majoria de sistemes de certificació es basen en aquest concepte. Aquest plantejament és necessari quan es vol evitar el maltractament animal, ja que el que fem o no fem en els animals i el que els donem o no els donem als animals, pot ser motiu de maltractament. Però el benestar és molt més que no ser maltractat. 

Molts esquemes defineixen el benestar animal com a absència de dolor, por i angoixa. El Welfare Quality considerava que el benestar animal hauria de ser alguna cosa més que això i el Welfair® també, que els humans haurien de ser capaços de proporcionar alguna cosa més als animals que absència de por, dolor i angoixa, i que els animals es mereixen que es tinguin en compte també altres tipus d’indicadors que els pertanyen a ells i no a l’ésser humà. 

No tenim ni una sola llei a Europa que asseguri el benestar humà, ni una sola. I ho sabem justificar perquè cada individu té necessitats concretes i no hi ha lleis fetes per a cada individu concret. No obstant, es tanquen un grup de persones en un despatx, escriuen un document sobre que fer-los o no fer-los als animals, o sobre on allotjar-los o no allotjar-los, ens diuen que amb això asseguren el benestar animal i ho donem per bo. Els hi prenem el benestar als animals i li donem a l’home, que n’és el propietari. 

Welfair® vol anar molt més enllà d’aquesta visió antropomòrfica i antropocèntrica del benestar animal i posar els animals en el centre, donant valor a la ciència del benestar animal europea a partir d’indicadors que ens parlin sobre l’experiència de vida de cada individu en un entorn concret, perquè avaluar el benestar va d’això, d’avaluar l’experiència de vida dels animals.  

Com poden les empreses aconseguir aquest certificat Welfair™?

Les empreses s’han de posar en contacte amb alguna de les 20 empreses de certificació que estan adherides al nostre esquema de certificació. Aquestes empreses han seguit tota una sèrie de procediments per poder ser autoritzats a treballar amb el nostre esquema i tenen personal format per la Welfare Quality Network o per l’Awin Network i habilitats a l’esquema per personal tècnic d’IRTA i Neiker. Aquests dos són passos previs fonamentals. Tots els auditors que treballen a l’esquema han de passar l’examen de la xarxa europea de benestar animal a la qual pertanyi cada protocol concret (boví de llet és Welfare Quality i Gall d’indi Awin, per exemple) i a continuació es fa un procés d’habilitació (és un segon examen) aquest cop fet per IRTA o Neiker per assegurar que l’auditor és capaç de fer una auditoria com cal. 

Un cop comenci a fer les auditories, tots els informes seran revisats per tècnics Welfair i cada X auditories es farà una supervisió de l’auditor, que pot resultar com a apte o no apte. En tot cas, l’empresa demanarà un pressupost a diferents empreses de certificació i es quedarà amb la que més li agradi. Un cop establert aquesta relació entre l’empresa i la certificadora, aquesta última ens enviarà l’agenda prevista de visites que haurà de ser aprovada per nosaltres. Un cop feta la visita, ens trameten l’informe de la mateixa i es revisa, si és favorable, és a dir, no hi ha cap incompliment legal i s’assoleix la puntuació mínima requerida a Welfare Quality i Awin, es retorna a l’empresa de certificació amb el nostre vistiplau i és aquesta la responsable de donar el certificat que és renovable any a any. 

Com es desenvolupen les auditories a les granges i escorxadors?

Es pot certificar una granja individual i ja està, o es pot també certificar el producte final. En el cas del producte final per ous i llet, és necessari fer una auditoria de traçabilitat, en el cas de la carn, a més de l’exercici de traçabilitat, s’ha de fer una auditoria de benestar a l’escorxador que inclou aspectes del transport, maneig, allotjament i sacrifici dels animals.

Les auditories es basen principalment en el concepte que el benestar dels animals està en els mateixos animals, per la qual cosa en comptes d’estar hores revisant instal·lacions o paperassa, l’auditor estarà amb els animals, d’aquí la importància de tenir programes d’entrenament molt robustos com els que es van desenvolupar en el Welfare Quality i Awin dins dels 22 milions d’euros de pressupost que mencionava abans. És a dir, de 6 hores que pot durar, per exemple, una auditoria de benestar animal en una granja de boví de llet, l’auditor necessita al ramader no més de 20 minuts, la resta està amb els animals. Passarà al voltant de tres hores mirant comportament en els animals, que inclourà un test d’aproximació a l’ésser humà (per avaluar la relació de l’animal amb l’humà, ja que no hi ha res que et digui més sobre l’experiència dels animals amb el seu cuidador que els mateixos animals), una avaluació de l’estat emocional dels animals (on es va molt més enllà de que no tinguin por, dolor o angoixa), el temps que tarden a jeure quan volen jeure (que ens parla del confort de l’allotjament), o les interaccions socials que es produeixen entre elles (cops de cap, desplaçaments, persecucions, baralles), que ens diu molt sobre el grau de competència per recursos diversos que han de viure en el seu dia a dia. 

Es mira també la condició corporal en compte de menjadores (que una menjadora estigui bé avui no ens diu res sobre l’experiència de vida d’aquells animals a llarg termini, en canvi, la seva condició corporal sí que ens diu quin balanç alimentari té) i després coses com absència de lesions, coixeses, tos i esternuts, respiració dificultosa, brutícia, índexs de mortalitat a la granja, parts amb problemes, accés a zones d’exercici i a zona de pastura, etc… 

A l’escorxador el plantejament és similar, a l’arribada es miren les condicions del transport i com baixen els animals del camió amb indicadors de por, relliscades i caigudes, coixeses, densitats, condicions del camió, com són moguts als corrals d’espera, en quines condicions es troben quan estan allotjats, com es mouran al sistema d’estabornit, com es fa aquest i si s’identifiquen correctament els signes d’inconsciència i mort, etc…

De les 6 hores que pot durar una auditoria de benestar animal en una granja, l’auditor passarà al voltant de tres hores mirant comportament en els animals

Què suposa aquesta certificació de benestar animal pel sector?

És una oportunitat per millorar i mostrar aquestes millores a un tercer, que pot ser un client o pot ser directament el consumidor. Aquest és un segell pensat per fer una millora contínua, que és una altra avantatge de fer servir mesures basades en els animals. És a dir, en el moment que més d’un X% de la població aconsegueix rebaixar la mortalitat animal per sota del 0,5% es pot canviar el nivell d’exigència per sota del 0,3%, de forma que s’entra en una roda de millora continua. El benestar animal no és blanc o negre, sinó una carrera de fons en què cada dia hem de procurar estar una mica millor que el dia anterior. Aquest no és un segell pensat per tot un sector concret, sinó pels millors dins d’un sector concret, per la qual cosa entenc que per algunes empreses és una oportunitat per diferenciar-se i per d’altres una amenaça perquè no són capaços d’arribar als estàndards que es demanen.

Quins beneficis té aquesta etiqueta pels consumidors? I pels productors?

Pels consumidors els dona l’oportunitat de tenir en compte aspectes ètics en la seva compra diària. A més, el fet de comptar amb un mateix segell per diferents tipus de producte que prové d’un centre científic que utilitza protocols estandarditzats i públics elaborats per la comunitat científica i sota el control d’una network independent que estableix els criteris de les auditories, també els facilita les coses. És a dir, IRTA i Neiker són els usuaris d’uns protocols que controlen uns ens superiors, el que assegura una absoluta independència a l’hora d’establir els criteris de certificació. Pels productors és una oportunitat d’autoavaluar-se amb protocols que avaluen els seus animals no a ells, per comparar-se, per aprendre, per millorar i en últim terme per arribar millor al consumidor.  

Pels consumidors els dona l’oportunitat de tenir en compte aspectes ètics en la seva compra diària, i pels productors és una oportunitat d’autoavaluar-se amb protocols que avaluen els seus animals no a ells

Quin és el futur del benestar animal en les explotacions ramaderes i com pot contribuir aquest nou certificat a millorar-ne les condicions?

Durant anys, en les granges s’ha assumit que si l’animal tenia salut i estava ben alimentat, el seu benestar era bo. El Welfare Quality introdueix la importància del comportament dels animals com un eix fonamental del seu benestar, on s’inclou un estat emocional positiu d’aquests. El futur de les granges implica tenir més en compte les necessitats comportamentals i emocionals dels animals i cobrir-les, i el Welfair® és una eina més de la gran ciència del benestar animal europeu per ajudar als ramaders a fer la transició en aquesta direcció.

Per saber més: https://www.animalwelfair.com/ca/